dimecres, 27 de gener de 2010

Protesta d'educadors de centres de temps lliure i ludoteques a aragó

L'educació en el temps lliure la fan millor els moviments d'educació popular, no els estats; encara que d'això ja us adonareu amb el temps, quan el control siga asfixiant. La veritable educació en el temps lliure és la gestionada directament per la població. Tot projecte municipal d'educació al temps lliure que no és capaç de generar en 2 o 3 anys un col·lectiu juvenil autònom capaç de muntar les seves pròpies mogudes i activitats (i dic primer mogudes que activitats) no és animació sociocultural, és una altra cosa; altra cosa que dit siga de passada li encanta als polítics. Es freguen les mans amb cada activitat insulsa i buida d'ideologia que fem en els centres, per molt cara que coste.

Quan Bismark s'adonà allà pels 50 que els moviments obrers controlaven més i millor l'educació i la sanitat, va proposar estatalitzar-la, controlar-la des dels governs aburgesats. Des de llavors, i amb molt bones intencions, li seguim el rotllo sense pensar-lo.

Estic amb vosaltres, encara que cal començar a pensar en agafar les armes d'altra manera més intel·ligent. Exercir d'animador@s, incitador@s a l'organització dels joves, instructors de normes democràtiques. No som entretenidors de nens i adolescents, encara que molts es senten còmodes divertint. Per a d'això, fem projectes on les activitats lúdiques no prenguen protagonisme, sinó que ho facen el repartiment de responsabilitats, tasques, crear estructura. Que afloren, de cada centre de temps lliure, grups petits de joves motivats, solidaris i que usen el seu TEMPS LLIURE per fer visible les opinions i lluites dels joves, i no per anar a menjar pipes al teu centre. Deixeu de muntar tallerets i viatgets, si la seva intenció no és la de, en temps breu o prudencial, que es cree a partir dels assistents un grup de joves autònom en activitat, i necessitat (per a d'això SI estem els animadors) d'instruments d'organització.

Que el vostre objectiu educatiu siga ensenyar participació i responsabilització progressiva, feu-vos especialistes en això. Esborreu dels vostres projectes tot això de l'amor, el companyerisme, la pau, la solidaritat, si després no es concreta a través de mecanismes assemblearis d'organització i participació dels joves. Són bones paraules, però estem en guerra. I cal ensenyar a lluitar amb les noves armes d'aquest segle: autogestió, autofinançament, mitjans de comunicació alternatius, activitats lúdiques sols per a finançar-te o per a mobilitzar-te per una causa superior, de progrés social. Estic amb vosaltres, però cadascun de nosaltres està sol@... i desorientat. Aquesta és la veritable batalla perduda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada