diumenge, 6 de setembre de 2009

ACCIÓ PUNTUAL O ORGANITZACIÓ DE BASE?

Els moviments socials estan en crisi. Hi ha molts i molt variats. Tots ells tenen reivindicacions lloables, importantíssimes des de discursos progressistes molt variats:

Els progressistes socioeconòmics (pensen que tot és qüestió de diners i de classe social), els de la política identitària (per a ells ha arribat l'hora que el seu grup oprimit tinga part del pastís), els ecologistes (tot en termes de protecció, sacralitat  i sostenibilitat planetària), els de les llibertats civils (defensen les llibertats front a les amenaçes), els espiritualistes (concentrats amb les relacions amb la resta i amb el món, el servei comunitari) i els antiautoritaris (lluiten contra tota forma ilegítima d'autoritat).

Tots ells tenen alguns problemes que no permeten l'avanç del discurs d'esquerres entre la població. El principal no és que hagen de buscar punts en comú. Des de l'anarquisme solidari i lliurepensador, al socialisme més pausat i moderat, ja sabem que els punts en comú són tant tant generalistes, que l'avanç contra la dreta es faria impossible. Aixó és perquè l'esquerra més moderada renuncià fa temps als valors més importants del progressisme, convertint-se en una segona opció per als conservadors descontents amb el PP.

Al marge d'aixó, els moviments socials, plens de persones dels diferents grups d'abans, tenen grans mancances.

La més important, és sense dubte la poca capacitat d'engegar accions a llarg plaç que transformen veritablement la realitat, i no ho facen només des d'accions puntuals en resposta a les injustícies que vivim dia a dia.

Pocs proposen a Castelló l'acció educativa a llarg plaç, tant dirigida a xiquets com a joves, importants en el futur de la societat civil organitzada, i que la dreta desmantetllà al assumir el control de l'administració pública fa anys des dels departaments de joventut dels ajuntaments. Ara només fan cursets i tallers. I locals nous, ni un: només un de 3 plantes al Grau, on no hi ha un sol jove.

Aquesta acció educativa té grans avantatges que no tenen les accions puntuals contra l'urbanització d'un parc, o salvar un pinar. Un grup d'adults té capacitat per a fer coses més "importants" que una simple cacerolada. No cal dir que aquestes accions puntuals són molt necessàries, i mai han de desaparèixer. La qüestió no és deixar de fer unes coses per a fer altres.

Però Castelló mai avançarà contra la dreta especuladora si no hi ha joves i adults compromesos amb el seu temps i diners per a construir espais d'educació laica, d'esquerra llibertària i fonamentats en la participació dels infants i la seva responsabilització progressiva.

Quina és la proposta? muntar una planta baixa a un barri oblidat dels tants que hi ha a Castelló, obrir les portes als joves a través de l'entrada a instituts, organitzar 5 tallers setmanals de coses atractives, i posar un professional contractat a mitja jornada que obriga i tanque l'espai, i dinamitze la convivència dels joves i els conflictes. Tot aixó pagat amb les quotes.

Aixó si que és un repte, però funciona. Movilitzar a la gent quan hi ha una injustícia és senzill. Movilitzar a joves desmotivats és diferent. S'ha de saber pensar a llarg termini. Requereix compromís. Paciència. Resistència. Però és més efectiu.