dijous, 28 de gener de 2010

El FMI anuncia com «ajut» el que és un prèstec per a Haití

Strauss Kahn ofereix un altre crèdit a un país que ja deu 1.885 millones.


Font: Público

El director general del Fons Monetari Internacional, Dominique Strauss Kahn, acaba d'anunciar la seva ferma intenció de «mobilitzar ajuda» per a Haití «molt ràpidament», amb el desbloquejo de 100 milions de dòlars. Strauss va dir que l'objectiu és «acompanyar a Haití en la difícil tasca», i va expressar la seva «profunda simpatia envers les víctimes». El que va oblidar dir el director general és que els 100 milions d'euros no són ajuda. En la lletra petita posa que la suma serà desbloquejada en forma de «facilitat ampliada de crèdit». És a dir que els haitians haurien de retornar-la, encara que estiguin sota els enderrocs. I amb interessos.

Des de fa dos segles, és un costum d'això que se sol anomenar la comunitat financera internacional. Autèntica ajuda i autèntica anul·lació del deute extern d'Haití són irremeiablement les assignatures pendents del Nord amb aquest país des del seu naixement, en 1804. El rei de França ja va imposar en 1825 el primer deute a l'excolònia.

Aprofitant un dels episodis de restauració monàrquica que va sofrir França en la primera meitat del segle XIX, els colons blancs van imposar la seva venjança. El rei Carlos X va enviar un emissari a la no reconeguda república negra en 1825 amb un missatge clar: o Haití acceptava endeutar-se per a «indemnitzar als agraviats colons», o França imposaria un bloqueig naval ferri, seguit d'una invasió.

Els haitians van haver de capitular, i així van carregar amb un deute de 150 milions de francs-or de l'època deguts a França. Una suma que, projectat a xifres actuals, equivaldria a imposar uns 23.000 milions de dòlars de deute de cop a un país com Bòsnia i Hercegovina recentment sortit de la guerra.

Trencat el primer somni de llibertat dels exesclaus haitians, França, exhausta, va passar el relleu a EEUU. L'ocupació d'Haití pels marines/ (1915-34) no només va servir perquè Washington deslocalitzara, rumb a la república negra, a soldats procedents de famílies del Sud, capaces d'aixafar la rebel·lió camperola dels Cascos. També va servir per a formar a una milícia auxiliar haitiana feixista.

EEUU va desocupar Haití en 1934, però va deixar a la milícia, batejada Exèrcit regular, i va seguir administrant l'economia i les duanes fins a 1945, per a cobrar-se. Aquest cobrament va tenir la forma d'una taxa sobre el cafè exportable que era repercutida als camperols.

Aquest Exèrcit haitià va servir per a sustentar dècades després de dècades dictadures com la dels Duvalier, que van desviar uns 900 milions de dòlars a comptes numerats suïsses i monegasques, diners que ningú ha retornat als haitians.

Actualment, les remeses (dolars guanyats a l'estranger) dels emigrants haitians són, de bon tros, la principal font d'ingressos del país, seguit pel tèxtil i el cafè. Però no assoleixen equilibrar la balança de pagaments del país.

Conseqüència: 1.885 milions d'euros de deute extern bruta en 2008. Malgrat els anuncis de la «comunitat financera internacional» al juliol passat, només una petita part d'aquest deute ha estat anul·lada. Bona part ha estat «qualificada cancelable», però no anul·lada. Els haitians deuen només en interessos uns 430 milions d'euros.

Conscient d'això, Christine Lagarde, la ministra francesa d'Economia va dir ahir que ha contactat amb la resta de membres del Club de París per a anul·lar el deute d'Haití.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada