dijous, 28 de gener de 2010

PODEM VIURE SENSE CAPITALISME: GUIA PRÀCTICA

Exigim la condonació del deute extern que Espanya cobra a Haití!!!

Avuí no tinc ganes d'escriure molt,

"Demandem al Govern español la cancelació inmediata i sense condicions dels prop de 30 milions d'euros de deute extern que Haití deu a l'Estat espanyol [1]. Aquesta xifra suposa 10 vegades l'aportació de la cooperació espanyola anunciada avuí per la Vicepresidenta del Govern per ajuda d'emergència a Haití."

 

[1] L'origen d'eixe deute està en gran mesura al règim dictatorial de Duvalier, pel que podem considerarlo un deute odiós i il·legitim. La meitat d'aquest deute és amb el Banc Interamericà de Desenvolupament i amb l'FMI. L'altra meitat és bilateral, destacant el deute amb Venezuela i Taiwan. El 2010 Haití té un pagament del deute a l'FMI i al BID d'uns 10 milions de dòlars, que serien molt necessaris per a la recuperació del país.

Part d'aquest deute és també amb l'Estat espanyol (28,57 milions de dòlars segons les últimes xifres disponibles de 31/12/98, el que suposava un 0,34% del deute del que és creditor). Malgrat el compromís del Govern de cancelar el deute amb Haití davant del Banc Mundial i l'FMI (iniciativa HIPC), aquesta cancelació encara està pendent per a Haití. En qualsevol cas, el compromís del Govern era de cancelar el 60% del deute i fer una conversió de deute amb el 40% restant, de manera que el país dipositara els recursos corresponents a aquest 40%, en moneda local, en un fons fiduciari. La crida de QUI DEU A QUI és per a una cancelació inmediata e incondicional del 100% d'aquest deute.

El FMI anuncia com «ajut» el que és un prèstec per a Haití

Strauss Kahn ofereix un altre crèdit a un país que ja deu 1.885 millones.


Font: Público

El director general del Fons Monetari Internacional, Dominique Strauss Kahn, acaba d'anunciar la seva ferma intenció de «mobilitzar ajuda» per a Haití «molt ràpidament», amb el desbloquejo de 100 milions de dòlars. Strauss va dir que l'objectiu és «acompanyar a Haití en la difícil tasca», i va expressar la seva «profunda simpatia envers les víctimes». El que va oblidar dir el director general és que els 100 milions d'euros no són ajuda. En la lletra petita posa que la suma serà desbloquejada en forma de «facilitat ampliada de crèdit». És a dir que els haitians haurien de retornar-la, encara que estiguin sota els enderrocs. I amb interessos.

Des de fa dos segles, és un costum d'això que se sol anomenar la comunitat financera internacional. Autèntica ajuda i autèntica anul·lació del deute extern d'Haití són irremeiablement les assignatures pendents del Nord amb aquest país des del seu naixement, en 1804. El rei de França ja va imposar en 1825 el primer deute a l'excolònia.

Aprofitant un dels episodis de restauració monàrquica que va sofrir França en la primera meitat del segle XIX, els colons blancs van imposar la seva venjança. El rei Carlos X va enviar un emissari a la no reconeguda república negra en 1825 amb un missatge clar: o Haití acceptava endeutar-se per a «indemnitzar als agraviats colons», o França imposaria un bloqueig naval ferri, seguit d'una invasió.

Els haitians van haver de capitular, i així van carregar amb un deute de 150 milions de francs-or de l'època deguts a França. Una suma que, projectat a xifres actuals, equivaldria a imposar uns 23.000 milions de dòlars de deute de cop a un país com Bòsnia i Hercegovina recentment sortit de la guerra.

Trencat el primer somni de llibertat dels exesclaus haitians, França, exhausta, va passar el relleu a EEUU. L'ocupació d'Haití pels marines/ (1915-34) no només va servir perquè Washington deslocalitzara, rumb a la república negra, a soldats procedents de famílies del Sud, capaces d'aixafar la rebel·lió camperola dels Cascos. També va servir per a formar a una milícia auxiliar haitiana feixista.

EEUU va desocupar Haití en 1934, però va deixar a la milícia, batejada Exèrcit regular, i va seguir administrant l'economia i les duanes fins a 1945, per a cobrar-se. Aquest cobrament va tenir la forma d'una taxa sobre el cafè exportable que era repercutida als camperols.

Aquest Exèrcit haitià va servir per a sustentar dècades després de dècades dictadures com la dels Duvalier, que van desviar uns 900 milions de dòlars a comptes numerats suïsses i monegasques, diners que ningú ha retornat als haitians.

Actualment, les remeses (dolars guanyats a l'estranger) dels emigrants haitians són, de bon tros, la principal font d'ingressos del país, seguit pel tèxtil i el cafè. Però no assoleixen equilibrar la balança de pagaments del país.

Conseqüència: 1.885 milions d'euros de deute extern bruta en 2008. Malgrat els anuncis de la «comunitat financera internacional» al juliol passat, només una petita part d'aquest deute ha estat anul·lada. Bona part ha estat «qualificada cancelable», però no anul·lada. Els haitians deuen només en interessos uns 430 milions d'euros.

Conscient d'això, Christine Lagarde, la ministra francesa d'Economia va dir ahir que ha contactat amb la resta de membres del Club de París per a anul·lar el deute d'Haití.

dimecres, 27 de gener de 2010

Protesta d'educadors de centres de temps lliure i ludoteques a aragó

L'educació en el temps lliure la fan millor els moviments d'educació popular, no els estats; encara que d'això ja us adonareu amb el temps, quan el control siga asfixiant. La veritable educació en el temps lliure és la gestionada directament per la població. Tot projecte municipal d'educació al temps lliure que no és capaç de generar en 2 o 3 anys un col·lectiu juvenil autònom capaç de muntar les seves pròpies mogudes i activitats (i dic primer mogudes que activitats) no és animació sociocultural, és una altra cosa; altra cosa que dit siga de passada li encanta als polítics. Es freguen les mans amb cada activitat insulsa i buida d'ideologia que fem en els centres, per molt cara que coste.

Quan Bismark s'adonà allà pels 50 que els moviments obrers controlaven més i millor l'educació i la sanitat, va proposar estatalitzar-la, controlar-la des dels governs aburgesats. Des de llavors, i amb molt bones intencions, li seguim el rotllo sense pensar-lo.

Estic amb vosaltres, encara que cal començar a pensar en agafar les armes d'altra manera més intel·ligent. Exercir d'animador@s, incitador@s a l'organització dels joves, instructors de normes democràtiques. No som entretenidors de nens i adolescents, encara que molts es senten còmodes divertint. Per a d'això, fem projectes on les activitats lúdiques no prenguen protagonisme, sinó que ho facen el repartiment de responsabilitats, tasques, crear estructura. Que afloren, de cada centre de temps lliure, grups petits de joves motivats, solidaris i que usen el seu TEMPS LLIURE per fer visible les opinions i lluites dels joves, i no per anar a menjar pipes al teu centre. Deixeu de muntar tallerets i viatgets, si la seva intenció no és la de, en temps breu o prudencial, que es cree a partir dels assistents un grup de joves autònom en activitat, i necessitat (per a d'això SI estem els animadors) d'instruments d'organització.

Que el vostre objectiu educatiu siga ensenyar participació i responsabilització progressiva, feu-vos especialistes en això. Esborreu dels vostres projectes tot això de l'amor, el companyerisme, la pau, la solidaritat, si després no es concreta a través de mecanismes assemblearis d'organització i participació dels joves. Són bones paraules, però estem en guerra. I cal ensenyar a lluitar amb les noves armes d'aquest segle: autogestió, autofinançament, mitjans de comunicació alternatius, activitats lúdiques sols per a finançar-te o per a mobilitzar-te per una causa superior, de progrés social. Estic amb vosaltres, però cadascun de nosaltres està sol@... i desorientat. Aquesta és la veritable batalla perduda.