divendres, 21 d’agost de 2009

Un centre a cada barri

Somniar està bé.

Seria genial que a cada municipi de castelló hi haguera un centre juvenil. Però no un centre com els que hi ha ara, dirigits per adults amb telèfon i internet i en els que no hi ha gent jove.
Parlem d'espais en que qui mana és el jove, conduit per un educador-monitor-animador-dinamitzador (no res de gestors culturals, administratius, tècnics, bedells, auxiliars ni gaites). I res d'animadors de despatx. Animadors dels de veritat, dels que treballen de vesprada, i els caps de setmana, i alguna nit de divendres si cal en vacances. Dels que tenen recursos: saben tocar la guitarra, preparar fàcilment un taller monotemàtic de qualsevol cosa, saben ballar, massatges, malabars, dirigir esports, tenen nocions de teatre i contacontes, cuinen, tenen destresa manual; aquestos no necessiten que es contracte a cap especialista: ho fan tot ells, sempre mantenen el contacte amb el grup de joves: xq per a ells el grup està primer que l'activitat.
Quan parlem de que mana un jove, es concreta en que hi ha un moment de presa de decisions, asamblea, i l'educador planteja les decisions al grup.

Seria genial, que n'hi haguera un a cada municipi, o almenys a 20 o 25 dels més forts de la província.

Així el centre dels joves de Benicàssim podria trobar-se amb altres adolescents. Els educadors no treballarien ailladament. Hi hauria una reunió setmanal per coordinar estratègies, tot pensat per aconseguir generar ELS LÍDERS JUVENILS que ens manquen a Castelló. Podria dur als responsables (joves) del nostre centre a reunir-se amb els responsables dels altres centres. El poder organitzatiu que tindria aixó no és comparable més que a èpoques en que a cada pas que els polítics donaven, la joventut eixia al carrer a manifestar-se i aconseguia influir.

I per a fer aixó, cal un polític compromés. Un polític progressista de veritat. Què siga conscient que el seu treball ÉS DEIXAR EN SEGON TERME LA BUROCRÀCIA DEL DIA A DIA, i prendre decisions, ilusionar-se i fer canvis a la seva realitat més inmediata.

A cada poble de Castelló li falta ben poc per aconseguir aixó: només un contractat a mitja jornada (monitor/animador/educador per favor) amb compromís social (uns 12000 euros a l'any), i una planta baixa mínimament habilitada per a dur a terme la seva tasca (si es lloga, pot costar 6000 euros a l'any. Total: 18000 euros a l'any.

18000 euros és el que costa al meu poble publicitar un certamen de guitarra.
18000 euros és el que costa a Benicàssim 1,5 dies de festes de setembre.
18000 euros no és res per a un Ajuntament, i sería molt per a decenes de joves.

Prendre eixa decisió faria més per la participació ciutadana que 40000 fòrums de pressupostos participatius.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada