dimarts, 3 d’abril del 2012

Més enllà de la crisi, a 5 anys vista com a mínim...


Pel que estic llegint, la tendència els pròxims anys serà, inevitablement, com la nordamericana a nivell econòmic. Una de les coses que m’estan removent tot per dins és que hi ha una nova classe de super-rics consumidors.  Els que consumeixen productes de marques com vuiton o mercedes, totes elles de les úniques que han pujat les vendes al llarg de 2011 sustancialment.

Aquesta nova classe de super-rics tenen clar que la nova classe mitjana i baixa de consumidors amb una despesa baixa, marginal, ja no els fem falta per a sostindre el sistema, doncs com als EEUU, els estats han començat a recolzar-los amb mesures que els beneficien enormement en detriment de les classes baixes, i sense prejudici algun. Han admés als mitjans, entre d’altres, que el pacte que signaren entre ells de sostindre el poder adquisitiu proporcionalment a tothom per a que la cadena de consum no es trenqués, ja no els fa falta. Que els hi donem igual!

En poques paraules, que m’ha desmuntat el discurs de que els de baix som el 99% i que podem fer que tremolen. Ja no. El poder estatalitzador que encetà Bismark ha sigut pres per la dreta rància, que menysprea als més desafavorits. Eixe poder que ens ha fet insensibles a la solidaritat (si ho fa l’estat, per a que he de fer-ho jo…) ha culminat la seva feina, i mostra la jugada final.

L’estat (a partir d’ara, i fins que recobre la dignitat, sempre en minúscula) dóna diners a la banca sense escrúpols i no fa intent de salvar a les famílies desnonades. I a sobre, ara la cosa està tan fotuda que els petits consumidors ja no fem falta per a sostindre un sistema especulatiu que ens està fotent la vida.

La bona notícia, tornarem a parlar de classes. Per fí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada